{"id":437,"date":"2008-02-10T17:50:55","date_gmt":"2008-02-10T17:50:55","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xtec.cat\/cienciessocials\/archives\/185"},"modified":"2008-02-10T17:50:55","modified_gmt":"2008-02-10T17:50:55","slug":"les-senyoretes-del-carrer-avinyo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/2008\/02\/10\/les-senyoretes-del-carrer-avinyo\/","title":{"rendered":"Les senyoretes del carrer Aviny\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"senyoretescarreravinyo.jpg\"<\/a><\/p>\n

\"1.gif\" Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a Par\u00eds el 1907, evocant un prost\u00edbul del carrer d’Aviny\u00f3 de Barcelona, per\u00f2 m\u00e9s conegut amb el nom abreujat i equ\u00edvoc de Les demoiselles d’Avignon. Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminisc\u00e8ncies del passat immediat del pintor. L’agressivitat de certes l\u00ednies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte cl\u00e0ssic de bellesa. D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influ\u00e8ncia de l’escultura de l’\u00c0frica Negra i obre les portes a aquesta darrera tend\u00e8ncia de l’art modern.<\/strong><\/p>\n

Font: Enciclop\u00e8dia Catalana<\/a><\/p>\n

\"1.gif\" <\/strong>El quadre pintat per Picasso que va donar pas al cubisme en l’art de la pintura, \u00e9s fet a Barcelona quan Picasso vivia a prop del carrer d’Aviny\u00f3 i per tant, el seu t\u00edtol hauria de ser Les senyoretes del carrer d’Aviny\u00f3 de Barcelona<\/strong> i no com \u00e9s presenta internacionalment “Les senynoretes d’Aviny\u00f3”, nom posat pels francesos per a vincular-lo a la ciutat francesa d’Aviny\u00f3 i desvincular-lo de Barcelona tot descatalanitzant-lo.<\/p>\n

Font: Fundaci\u00f3 d’estudis hist\u00f2rics de Catalunya<\/a><\/p>\n

\"1.gif\" El MOMA celebra el centenari de ‘Les senyoretes d’Aviny\u00f3’, de Picasso, la pintura que marca l’inici de la modernitat i del cubisme, i estrella del museu americ\u00e0<\/strong>
\nSenyoretes centen\u00e0ries
\nLara Bonilla
\n\u2018Les senyoretes d\u2019Aviny\u00f3\u2019<\/p>\n

\u00c9s l’obra cabdal de Picasso, el punt de partida del cubisme i la pedra angular del Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA). Les senyoretes d’Aviny\u00f3 (1907), l’obra que va transformar l’art modern trencant amb els valors tradicionals de perspectiva i composici\u00f3, compleix 100 anys. I el MOMA ho celebra amb una exposici\u00f3 que examina el seu proc\u00e9s de creaci\u00f3.<\/p>\n

Les senyoretes d’Aviny\u00f3 als 100 recull nou estudis preparatoris procedents de col\u00b7leccions privades i del Museu Picasso de Par\u00eds. “Picasso va pintar aquestes dones centenars de vegades, en postures, grups i angles diferents”, explica l’organitzadora de la mostra, Anna Swinbourne. A m\u00e9s d’aquest material previ s’exposen les obres Dos nus (1906) i Tors de dona amb gran orella (1907), que apunten la influ\u00e8ncia que el quadre va tenir en la traject\u00f2ria art\u00edstica del pintor. El redu\u00eft nombre d’obres que s’exposen contrasta, per\u00f2, amb l’intens treball de recerca i preparaci\u00f3 que va fer Picasso abans de crear el quadre. Va comen\u00e7ar a treballar-hi l’hivern del 1906 produint centenars d’estudis previs abans d’arribar a la composici\u00f3 final l’estiu del 1907. “Espero que despr\u00e9s de visitar aquesta mostra, la gent entengui com es va arribar a crear el quadre i l’intens treball de creaci\u00f3 que hi ha darrere”, explica Swinbourne, que ha hagut de resumir tot el proc\u00e9s en nom\u00e9s una desena de pintures. Admet que hauria exposat un centenar d’estudis, per\u00f2 la manca d’espai -ocupa una petita sala- i de temps aix\u00ed com dificultats log\u00edstiques per traslladar les obres ho han impedit.<\/p>\n

A Les senyoretes d’Aviny\u00f3, Picasso combina els cossos geometritzats dels nus femenins amb la descoberta de l’art afric\u00e0, que va fer durant una visita al Trocadero de Par\u00eds, despr\u00e9s de la qual les cares del quadre es convertirien en m\u00e0scares. En les cinc figures hi descobrim trets de les est\u00e0tues eg\u00edpcies, de l’art primitiu ib\u00e8ric, del classicisme grec i de l’escultura africana. Picasso trenca amb les lleis de la perspectiva. A la figura asseguda, cara i esquena hi s\u00f3n visibles al mateix temps i el resultat \u00e9s “una de les imatges m\u00e9s revolucion\u00e0ries i en\u00e8rgiques de l’art”, assegura l’historiador John Golding.<\/p>\n

L’art deixa de ser contemplaci\u00f3 i el quadre es converteix en acci\u00f3. L’espectador s’identifica amb el client invisible de les prostitutes d’un bordell del carrer Aviny\u00f3 de Barcelona<\/strong>. En els dibuixos preliminars apareixien dues figures masculines<\/strong> que acabaran desapareixent en la composici\u00f3 final i, amb ells, tamb\u00e9 el missatge moralitzant segons el qual el vici es castiga amb la mort. Molts artistes de l’\u00e8poca van contraure la s\u00edfilis<\/strong> en les seves visites als bordells de l’\u00e8poca.<\/p>\n

Les senyoretes d’Aviny\u00f3 suposa el gran salt a l’avantguarda<\/strong>, per\u00f2 en el seu moment el quadre no va ser compr\u00e8s i cr\u00edtics, amics i artistes com Henri Matisse van reaccionar amb r\u00e0bia o amb burla. Leo Stein el va definir com una estupidesa; Andr\u00e9 Derain va vaticinar el su\u00efcidi de Picasso, i Braque, molt gr\u00e0fic, va dir que era “com beure petroli ardent”.<\/p>\n

Aix\u00ed, no \u00e9s estrany que l’obra no s’exhib\u00eds fins al 1916. “Per ell, crear aquesta obra era una cosa molt privada”, diu Swinbourne.<\/p>\n

En canvi, avui dia les reaccions s\u00f3n molt diferents. “En els \u00faltims 100 anys no hi ha hagut cap obra que canvi\u00e9s tant el curs de l’art modern”, diu John Elderfield, comissari del departament de pintura i escultura del MOMA.<\/p>\n

El t\u00edtol de l’obra el va posar el poeta Andr\u00e9 Salomon. “Les senyoretes d’Aviny\u00f3, com m’irrita aquest t\u00edtol<\/strong>!”, va comentar Picasso al marxant Daniel-Henry Kahnweiler el 1933. Per\u00f2 Aviny\u00f3 era “una paraula familiar” per ell. “Jo vivia a menys de dues passes del carrer d’Aviny\u00f3 on solia comprar els meus papers i aquarel\u00b7les i a m\u00e9s, l’\u00e0via de Max Jacob era d’Aviny\u00f3. Sol\u00edem fer moltes bromes sobre el quadre”, recordava Picasso.<\/p>\n

L’obra marca tamb\u00e9 un abans i un despr\u00e9s en la hist\u00f2ria del MOMA<\/strong>. El museu la va comprar a un col\u00b7leccionista franc\u00e8s el 1939, coincidint amb el seu des\u00e8 aniversari, i es va exhibir en el marc de l’exposici\u00f3 L’art del nostre temps durant la inauguraci\u00f3 de la nova seu al carrer 53, on continua avui. Des de llavors \u00e9s el pilar de la col\u00b7lecci\u00f3 permanent<\/strong>, que compta amb 54 obres m\u00e9s de Picasso. L’any 1988 va ser l’\u00faltim cop que es va cedir (a Barcelona), tot i que les peticions de pr\u00e9stec -i les negatives- s\u00f3n gaireb\u00e9 di\u00e0ries. “Deixaries marxar la teva \u00e0nima?”, argumentava un exdirectiu del MOMA. Cap obra ha rebut un tractament similar al que el museu li ha dedicat en aquesta exposici\u00f3.<\/p>\n

Les senyoretes d’Aviny\u00f3 es va restaurar per \u00faltima vegada l’any 2004 i a partir del 30 de maig, una altra mostra, tamb\u00e9 al MOMA, ensenyar\u00e0 el proc\u00e9s de conservaci\u00f3 de l’obra. Entre altres curiositats, es podr\u00e0 veure una instal\u00b7laci\u00f3 amb rajos X<\/strong> que ensenya els continus canvis en la composici\u00f3 que Picasso va fer directament sobre el llen\u00e7.<\/p>\n

La celebraci\u00f3 del centenari s’ho val. Un sol quadre va canviar el curs del segle XX “obrint el cam\u00ed per a tot el que va venir despr\u00e9s”, diu Swinbourne, incl\u00f2s el disseny, l’arquitectura i la planificaci\u00f3 urban\u00edstica moderna, com recordava el cr\u00edtic John Berger.<\/p>\n

Font: Avui, 10 febrer 2008<\/a><\/p>\n