{"id":448,"date":"2008-01-08T17:40:21","date_gmt":"2008-01-08T17:40:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xtec.cat\/cienciessocials\/archives\/168"},"modified":"2008-01-08T17:40:21","modified_gmt":"2008-01-08T17:40:21","slug":"robert-capa-fotograf","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/2008\/01\/08\/robert-capa-fotograf\/","title":{"rendered":"Robert Capa, fot\u00f2graf"},"content":{"rendered":"

\"01robertcapa01.jpg\"<\/a><\/p>\n

Fotografia: Magnum<\/a><\/p>\n

Robert Capa: “El millor fot\u00f2graf de guerra de tots els temps” va ser al Priorat l’any 1938<\/strong><\/p>\n

La celebraci\u00f3 de la Commemoraci\u00f3 del 65\u00e8 aniversari del Comiat de les Brigades Internacionals a Mar\u00e7\u00e0 els dies 31 d\u2019octubre, 1 i 2 de novembre de 2003 \u00e9s un bon motiu per recordar l’obra de Robert Capa (Budapest, Hongria 1913- Thai Binh, Vietnam 1954), considerat “el millor fot\u00f2graf de guerra de tots els temps”. Capa va plasmar amb la seva c\u00e0mera algunes imatges de la guerra civil espanyola que no es poden oblidar i ja s\u00f3n part de la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n

Robert Capa<\/strong><\/p>\n

Endre Friedmann, m\u00e9s conegut pel nom de Robert Capa, va n\u00e9ixer a Budapest, Hongria, l’any 1913. El nom de Robert Capa va n\u00e9ixer per motius purament comercials. La seva companya Gerda Taro i ell mateix, van inventar-se el nom, a partir del qual va comen\u00e7ar el seu \u00e8xit, tot i que el van arribar a acusar d’utilitzar un nom molt semblant al del director de cinema Frank Capra. La pol\u00e8mica, per\u00f2, es va oblidar ben aviat, quan va comen\u00e7ar a ser anomenat “Roberto”. El 1931 , amb disset anys, va haver de fugir d’Hongria a causa de les seves simpaties amb el partit comunista i la seva participaci\u00f3 en manifestacions i protestes contra el r\u00e8gim hongar\u00e8s. Es va traslladar a Berl\u00edn, d’on tamb\u00e9 va haver de marxar l’any 1933 a causa del r\u00e8gim nazi, i es va instal\u00b7lar a Par\u00eds, on va con\u00e8ixer els que anys m\u00e9s tard serien cofundadors de l’ag\u00e8ncia Magnum. El seu primer reportatge fotogr\u00e0fic el va realitzar durant la guerra civil espanyola, on va venir per cobrir la resist\u00e8ncia republicana davant la rebel\u00b7li\u00f3 del general Franco, i on va aconseguir prendre una de les seves fotografies m\u00e9s conegudes: “Mort d’un Milici\u00e0, 1936″. Aquesta fotografia, que forma part d’una seq\u00fc\u00e8ncia fotogr\u00e0fica, va donar la volta al m\u00f3n i avui dia encara \u00e9s una de les millors fotografies del seu g\u00e8nere. En ella es plasma el moment prec\u00eds de la mort d’un milici\u00e0 republic\u00e0, Federico Borrell Garc\u00eda, d’Alcoi. Al final d’aquest reportatge trobareu una selecci\u00f3 d’imatges de la guerra civil que va prendre Robert Capa, inclosa la seq\u00fc\u00e8ncia sencera de “Mort d’un Milici\u00e0, 1936″, feta prop de C\u00f2rdova el 5 de setembre de 1936.<\/p>\n

Robert Capa va ser al Priorat el 16 d’octubre de 1938 (17, segons algunes fonts), quan es va celebrar l’\u00faltima revista militar dels brigadistes a la guerra civil espanyola, a la carretera que uneix Pradell i La Torre de Fontaubella, abans del gran homenatge que es va fer a Barcelona el 26 d’octubre de 1938, despr\u00e9s del qual es va iniciar el retorn dels combatents als seus respectius pa\u00efsos. Va ser aquell 16 d’octubre que Robert Capa va ser a Falset, Mar\u00e7\u00e0 i la Torre de Fontaubella fent algunes fotografies. A tall de curiositat, la fotografia del llibre “Soldados de Salamina” va ser presa per Capa a Les Masies (l’Espluga de Francol\u00ed), i possiblement correspon a un brigadista itali\u00e0 (foto de la dreta). En el llibre “The definitive collection” de Robert Capa s’inclouen 205 imatges de la guerra civil, tres de les quals estan fetes al Priorat i unes altres tres a Les Masies.<\/p>\n

\"01lesmasies4.jpg\"<\/a><\/p>\n

Algunes de les amistats de Robert Capa eren Picasso, Henri Matisse, Ingrid Bergman, Ernest Hemingway i el mateix Milton Wolff, anomenat “el Llop”, el darrer comandant dels brigadistes americans, que va ser fotografiat per Capa al Priorat al capdavant de la Brigada Lincoln. Wolff, que ser\u00e0 a Mar\u00e7\u00e0 durant els actes de commemoraci\u00f3 del 65\u00e8 aniversari del Comiat de les Brigades Internacionals (31 d\u2019octubre, 1 i 2 de novembre de 2003), \u00e9s un dels personatges que el mateix Hemingway va retratar al llibre -despr\u00e9s portat al cinema- “Por qui\u00e9n doblan las campanas”. Est\u00e0 previst que durant els actes, Wolff sigui fotografiat al mateix lloc on el va fotografiar Capa l’any 1938.<\/p>\n

El desembre de 1938 la prestigiosa revista brit\u00e0nica “Picture Post” va publicar un reportatge fotogr\u00e0fic d’onze p\u00e0gines sobre laguerra civil espanyola, amb fotografies de Capa, que aleshores tenia vint-i-cinc anys, introduint el reportatge amb una foto a tota p\u00e0gina del mateix Capa. Davall la foto es llegia el peu: “El millor fot\u00f2graf de guerra del m\u00f3n: Robert Capa”. Poc abans d’anar a Espanya, Capa va ser els sis primers mesos de 1938 a la Xina per fotografiar el moviment de la resist\u00e8ncia a la invasi\u00f3 japonesa. Del 1941 fins al 1946 va treballar com a corresponsal de guerra de la prestigiosa revista “Life”. Aquell mateix any es va nacionalitzar ciutad\u00e0 dels Estats Units d’Am\u00e8rica, i un any despr\u00e9s, juntament amb Cartier-Bresson, David Saymour y George Rodger va fundar l’Ag\u00e8ncia Magnum, de la qual va ser president durant tres anys. L’Ag\u00e8ncia Magnum va ser la primera ag\u00e8ncia mundial de fot\u00f2grafs independents. A m\u00e9s de la guerra civil espanyola, Capa i la seva c\u00e0mera “Leica” van cobrir la 2a guerra mundial (1941-1945), la primera guerra entre \u00e0rabs i israelians (1948) i la guerra d’Indoxina, a Vietnam, on va morir en xafar una mina al delta del Riu Roig el 25 de maig de 1954. La fotografia de l’esquerra \u00e9s la darrera que va fer Capa abans de xafar la mina que li va prendre la vida.<\/p>\n

Capa odiaba la guerra i va morir amb nom\u00e9s quaranta anys, acompanyant aix\u00ed a la seva companya Gerda Taro, que va morir el juliol de 1937, als vint-i-sis anys, en ser esclafada per un tanc republic\u00e0 Gerda i Robert a Par\u00eds l’any 1935durant la batalla de Brunete, quan es trobava al vehicle del general Walter. Gerda Taro, que en realitat es deia Gerda Pohorylle, va n\u00e9ixer a Stuttgart (Alemanya) l’1 d’agost de 1910 (a la dreta, Gerda Taro i Robert Capa a Par\u00eds l’any 1935). Tots dos van morir al “peu del can\u00f3”, en el seu lloc de treball, tots dos van sofrir la guerra i a tots dos els va separar la guerra. Capa va rebre nombroses condecoracions i homenatges per la seva fotografia atrevida i intr\u00e8pida, tenint per a ell m\u00e9s import\u00e0ncia el drama reflectit en l’instant\u00e0nia que no pas la qualitat t\u00e8cnica de la imatge. El 1966 es va crear la Fundaci\u00f3 en Mem\u00f2ria de Bischof, Capa i Seymour, que va suposar la base per a la creaci\u00f3 l’any 1974 del Centre Internacional de Fotografia, fundada pel seu germ\u00e0 Cornell.<\/p>\n

Richard Whelan, bi\u00f2graf de Robert Capa, afirma que “l’obra vital de Capa constitueix un document inigualable d’un per\u00edode de vint-i-dos anys (1932-1954), crucials del segle vint, un document realitzat per un home amb la ment d’un artista comprom\u00e8s, l’ull d’un artista i el cor d’un ser hum\u00e0 c\u00e0lid. Encara que les seves fotos s\u00f3n uns registres de valor inestimable sobre alguns dels esdeveniments m\u00e9s catastr\u00f2fics del segle vint, transcendeixen les situacions concretes que reflecteixen. S’aixequen com imatges atemporals dels aspectes m\u00e9s terribles de la condici\u00f3 humana. S\u00f3n tamb\u00e9 monuments a la fortalesa de l’esperit hum\u00e0, que pot sobreviure a tals horrors”.<\/p>\n

M\u00e9s de quaranta anys despr\u00e9s de la seva mort, ning\u00fa no ha superat la for\u00e7a extraordin\u00e0ria i commovedora dels seus reportatjes de cinc conflictes b\u00e8l\u00b7lics.<\/p>\n

Text: Priorat digital<\/a><\/p>\n

M\u00e9s webs: Portfolio<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fotografia: Magnum Robert Capa: “El millor fotògraf de guerra de tots els temps” va ser al Priorat l’any 1938 La celebració de la Commemoració del 65è aniversari del Comiat de les Brigades Internacionals a Marçà els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre de 2003 és un bon motiu per recordar l’obra de Robert […]<\/p>\n","protected":false},"author":1277,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[562,247,1,74,380,709],"tags":[867990,1442,1434,1439,1436],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/448"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1277"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=448"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/448\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":76948,"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/448\/revisions\/76948"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogsaverroes.juntadeandalucia.es\/geohistoria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}