Jaume I el Conqueridor

.

“Pere el Catòlic, comte de Barcelona i rei d’Aragó, era un home molt dat a fembras, a festejar a les dones, i va casar-se al 1204 amb Maria de Montepeller, una jove que, a pesar de l’edat, ja havia tingut dos marits amb anterioritat. El motiu del casament no va ser, ni molt menys l’amor, sinó l’interès, ja que Maria aportava al català Pere el Catòlic extensos dominis d’Occitània que aquest ambicionava. Segons Muntaner, el rei no li va fer ni el menor cas per escalfament que ha d’altres gentils dones -en paraules literals de la Crònica. Donat que, des del primer moment, rebutjava a la seua muller, va ser enganyat per aquesta i 24 prohoms, abats, priors, l’oficial del bisbe, alguns religiosos, dotze dames, i altres tantes donzelles, els quals li feren creure una nit que s’havia gitat amb una de les seues amants, quan era la seua pròpia esposa, Maria de Montpeller, la que degudament disfressada es feia passar com a tal, mentre tot el poble resava per donar un descendent a la dinastia reial. Quan clarejà el dia tota la comitiva entrà a la cambra i es descobrí l’engany. El Rei botà del llit i tragué l’espasa. Li explicaren el que havia succeït i no va tindre més remei que conformar-se, exclamant: Doncs, el cel vullga complir els vostres vots!. Aquell mateix dia va fugir a cavall de Montpeller. Passat el temps de l’embaràs va nàixer a Montpeller, el primer de febrer de 1208, el fill del rei Pere i la reina Maria, el futur rei Jaume I“

.

Fragment extret del bloc d’en Toni Pitarch: “Sóc un vila-realenc que aspira a entendre Vila-real, un valencià que voldria entendre València… un europeu que no entén Europa, un ciutadà que mira el món de baix cap a dalt”

.