Tres testimonis de l’Holocaust
➨Tres testimonis. Edith, Marion i Rachel. Tres dones que van sobreviure a l’Holocaust.🙍🙎🙅
Etiquetado: CRISI I TOTALITARISMES
300 campos de concentración franquista
Franco creó 300 campos de concentración en España, un 50% más de lo calculado hasta ahora.Una investigación del periodista Carlos Hernández plasmada en su libro Los campos de concentración de Franco documenta 296 en total, a partir sobre todo de la ape…
Crisi de les democràcies i ascens dels totalitarismes
Hitler i Franco
ACTIVITATS
1. Anota les causes de la crisi del sistema liberal i del desenvolupament dels feixismes que apareixen en este text de la web de KAIROS
2. Pren nota del següent esquema de les causes de la crisi de les democràcies i el seu context:
3. Observeu en els videos el context en Itàlia, Alemanya i Espanya i les conseqüències:
a) La situació de l’Europa d’entreguerres que facilità l’ascens dels totalitarismes com el feixisme italià i el nazisme alemany:
b) L’Alemanya nazi:
c) L’Estat Franquista. 1939-1945 – Vencedors i vençuts
Watch Documental – La España de Franco: El nuevo Estado (1939 – 1945) in Educational | View More Free Videos Online at Veoh.com
¿Cómo controlaron los nazis Alemania?
Dues presentacions que clarifiquen els métodes de control del nazisme i la teoria del feixisme.
¿Cómo controlaron los nazis Alemania?
View more presentations or Upload your own.
Teoria del fascismo
View more presentations or Upload your own.
¿Cómo controlaron los nazis Alemania?
Presentacions que clarifiquen els métodes de control del nazisme i la teoria del feixisme.(autor desconegut) Cómo controlaron los nazis Alemania from Empar Gallego Fascismo. Teoría. from Empar Gallego
Període d’Entreguerres (1919-1939). Introducció
|
|
El període d’entreguerres és el període comprés entre el final de la Primera Guerra Mundial i l’inici de la Segona Guerra Mundial.
És un període amb més ombres que llums: els tractats de pau que donen per finalitzada la Gran Guerra no resoldran els conflictes en Europa, una ràpida i alhora ficticia recuperació econòmica postbèl.lica (els feliços anys 20), amb avanços tècnics i desenvolupament del capitalisme seguida de la seua major crisi, la gran depressió (anys 30).
En aquest context es gestarà la crisi del model econòmic i polític liberal, l’ascens dels totalitarismes i la Segona Guerra Mundial.
És un període amb més ombres que llums: els tractats de pau que donen per finalitzada la Gran Guerra no resoldran els conflictes en Europa, una ràpida i alhora ficticia recuperació econòmica postbèl.lica (els feliços anys 20), amb avanços tècnics i desenvolupament del capitalisme seguida de la seua major crisi, la gran depressió (anys 30).
En aquest context es gestarà la crisi del model econòmic i polític liberal, l’ascens dels totalitarismes i la Segona Guerra Mundial.
Els historiadors solen diferenciar el període en quatre etapes:
– De 1919 a 1924. Període de tensions derivades del Tractat de Versalles: pagament de les indemnitzacions d’Alemanya als països vencedors, tensions territorials entre Alemanya i França. Crisi postbèl.lica, mesures proteccionistes, Alemanya suspén els pagaments i França respón amb l’ocupació militar de la conca del Rhur.
– De 1925-1929. El Tractat de Locarno en 1925 dona pas a un període de cooperació internacional. Són els «feliços anys 20». Els EE.UU., Alemanya i la URSS ingresen en la Societat de Nacions. Amb el Pla Dawes es retallen les indemnitzacions que Alemanya ha de pagar i els crèdits internacionalsi permeten la recuperació de la crisi econòmica.
– En 1929 les expectatives es trunquen pel Crack de la borsa de New York. La fallida de l’economia nordamericana suposarà una crisi econòmica sense precedents i afectarà al món sencer. Les conseqüències de la crisi (ruïna, atur, conflictes socials) serà una de les causes de l’aparició dels feixismes. La crisi econòmica del capitalisme liberal està produïda per la sobreproducció i especulació.
– Entre 1929 i 1939. Retornen les tensions de la immediata postguerra, els nacionalismes beligerants i el proteccionisme per superar les conseqüències de la crisi. El descontentament dels països vençuts en la Gran Guerra donarà lloc a estats totalitaris amb Mussolini i Hitler. En Espanya, Franco.
Període d’Entreguerres (1919-1939). Introducció
Lunch. New York,1932 (Charles C.Ebbets)Desocupats, 1938 (Ben Shahn)El període d’entreguerres és el període comprés entre el final de la Primera Guerra Mundial i l’inici de la Segona Guerra Mundial (1919-1939).És un període amb més ombres que llums: els…
Die Welle. La Ola
-Segons la teua opinió, no és possible que en Alemanya hi haja una dictadura? – Preguntà el professor.
-De cap de les maneres, som molt més intel.lgents ara. – Afirmà l’estudiant.
⇒1. i vosaltres, penseu que és possible una dictadura en l’actualitat?
La pel.lícula La Ola de 2008 està basada en un fet real de 1967. El director de la pel.lícula, l’alemany Dennis Gansel (Napola), ha traslladat l’experiment d’un professor d’Història d’un institut de Califòrnia als nostres dies i a Alemanya.
Durant la setmana de projectes d’un institut, al professor Rainer Wenger se li ocorre la idea d’un experiment que explique als alumnes quin és el funcionament dels governs totalitaris… L’experiment acabarà tràgicament en convertir-se un moviment real i incontrolat: La Ola. L’experiment és el nus central de la pel.lícula fins que se li escapa de les mans i esdevé el desenllaç.
El fet real ocorregut en 1967 és el següent: Ron Jones, profesor d’Història d’un institut de Palo Alto en California, no tingué resposta a la pregunta d’un dels seus alumnes: Com és possible que el poble alemany al.legue ignorància respecte de l’extermini del poble jueu?.
En eixe moment decidí fer un experiment amb els seus alumnes: implantà un règim d’extrema disciplina militar a l’aula, restringint-los les llibertats. El nom d’eixe moviment fou The Third Wave.
Per a sorpresa del professor, els alumnes s’entusiasmaren i s’implicaren fins el punt que als pocs dies començaren a espiar-se i a acosar a aquells que no volien unir-se al grup. Al cap de cinc dies Ron Jones es va vore obligat a acabar amb l’experiment abans de que les coses arribaren massa lluny.
En eixe moment decidí fer un experiment amb els seus alumnes: implantà un règim d’extrema disciplina militar a l’aula, restringint-los les llibertats. El nom d’eixe moviment fou The Third Wave.
Per a sorpresa del professor, els alumnes s’entusiasmaren i s’implicaren fins el punt que als pocs dies començaren a espiar-se i a acosar a aquells que no volien unir-se al grup. Al cap de cinc dies Ron Jones es va vore obligat a acabar amb l’experiment abans de que les coses arribaren massa lluny.
Fonts utilitzades per a la sipnosi i activitats:
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaslaola.htm
https://www.box.com/shared/80hazf6xz9 (document activitats de Manuel Pimienta Muñiz)
https://www.box.com/shared/80hazf6xz9 (document activitats de Manuel Pimienta Muñiz)
⇒2.Debat i Activitats per reflexionar sobre la pel-lícula
Debat: Després de vore la pel.lícula, segueixes pensant el mateix sobre la possibilitat d’una dictadura actualment? El nostre comportament és de vegdaes poc democràtic? Què hauries fet tu, unir-te a La Ola o romandre al marge?
Per fer les 5 activitats, utilitzarem un mur on line on podreu escriure les vostres respostes sobre la pel.lícula fent clic sobre les preguntes per accedir al mural. Per escriure al mural les vostres contestacions heu de fer doble clic. Presteu especialment atenció als següents aspectes de la pel.lícula.
Per fer les 5 activitats, utilitzarem un mur on line on podreu escriure les vostres respostes sobre la pel.lícula fent clic sobre les preguntes per accedir al mural. Per escriure al mural les vostres contestacions heu de fer doble clic. Presteu especialment atenció als següents aspectes de la pel.lícula.
3. Caracteritzeu els personatges amb una frase. Amb quin d’ells t’identifiques millor? Amb quin menys? Per què?
KARO
MARKO
MONA
SINAN
JENS
TIM
KARO
KEVIN
LISA
MARKO
MONA
SINAN
JENS
1
2
3
4
5. Investiga un grup feixista/neonazi actual i indica en què es basa el seu discurs.
L’insuperable discurs final d’El Gran Dictador
ESCENA DEL DISCURS FINAL d’El gran dictador de Charles Chaplin
El discurs final de Chaplin és insuperable. En ell, Chaplin, actor i director, vol reflexar clarament el missatge de la pel.lícula: un cant a l’esperança i a la pau front el feixisme i la bàrbàrie.
Història del film
L’insuperable discurs final d’El Gran Dictador
ESCENA DEL DISCURS FINAL d’El gran dictador de Charles Chaplin
El discurs final de Chaplin és insuperable. En ell, Chaplin, actor i director, vol reflexar clarament el missatge de la pel.lícula: un cant a l’esperança i a la pau front el feixisme i la bàrbàrie.
Història del film